La mandarina és el cítric fruit del mandariner, un arbre que pertany a la família de les Rutàcies. De les fruites cítriques és la menys àcida. És una fruita de mida mitjana, fa de 5 a 8 cm de diàmetre, és esfèrica i una mica aplanada. El seu pes oscil.la entre els 50 i els 100 gr. La seva escorça és de color ataronjat i de vegades té un to una mica més vermellós, en funció de la varietat. Es pot pelar amb els dits. La polpa, que també és taronja, està composta per 8 o 10 gallons, de gust molt aromàtic i dolç. Resulta molt refresant. Es separen amb facilitat sense perdre's el seu suc.
Els usos de la mandarina són idèntics als de la taronja i la seva escorça s'utilitza per fer licor.
És una fruita que prové de la Xina i Indoxina i el seu nom fa referència al color dels vestits que portaven els "mandarins", governants de l'antiga Xina. No va ser fins al segle XIX que la mandarina va ser introduïda a Europa. Actualment es cultiva a Espanya, Algèria, Tunísia, Marroc i els Estats Units.

VARIETATS
Clementines: és la varietat més coneguda. No és de grans dimensions, aplanada i sense llavors. Fàcil de pelar i de bon gust. És una mandarina de gran qualitat. En aquest grup trobem la Clementina Fina, l'Oroval, la Clemenules, Oronules, etc.
Clemenvilla: més gran i amb un cert color vermellós. La seva pell és més gruixuda i forta. Té molt de suc.
Satsuma: és de mida mitjana, de color ataronjat pàl·lid i la seva pell és gruixuda i rugosa. Aquesta mandarina és originària del Japó. Aquí tenim com varietats l'Okitsu, la Owari i la Clausellina.
Híbrida: té bona mida i és de color taronja brillant. La pell costa de pelar ja que està molt adherida a la carn. Cal destacar la Fortune, la Ellendale.

PROPIETATS NUTRICIONALS
El component majoritari a les mandarines és l'aigua i, respecte a altres fruites del seu gènere, aporta menys quantitat de sucres i per tant menys calories. La quantitat de fibra és apreciable i aquesta es troba sobretot a la part blanca entre la polpa i l'escorça, per la qual cosa el seu consum afavoreix el trànsit intestinal. Del seu contingut vitamínic sobresurt la vitamina C, en menor quantitat que la taronja, l'àcid fòlic i la provitamina A, més abundant que en qualsevol altre cítric. També conté quantitats destacables d'àcid cítric, potassi i magnesi. En menor proporció es troben certes vitamines del grup B i minerals com el calci, de pitjor aprofitament que el que procedeix dels lactis o altres aliments que són bona font d'aquest mineral.
La provitamina A o beta carotè es transforma en vitamina A en el nostre organisme conforme aquest ho necessita. Aquesta vitamina és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic. La vitamina C intervé en la formació de col·lagen, ossos i dents, glòbuls vermells i afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. Totes dues vitamines, compleixen a més una funció antioxidant. L'àcid cítric té una acció desinfectant i potencia l'acció de la vitamina C. L'àcid fòlic intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i la formació d'anticossos del sistema immunològic. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, intervé en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl·lula.